martes, 24 de abril de 2012
Als esglaons de l’aulari de la Facultat de Biologia (Universitat de Barcelona) es poden observar tot un seguit de fòssils d’organismes marins del bartonià (Eocè) de 37 milions d’anys d'antiguitat. Dominen els nummulits, però també s’hi troben restes d’equinoderms i mol·luscs. (Fotos: Jordi Sanchez i Manel Gazo)
sábado, 21 de abril de 2012
Cenofibula castriauliensis Gasser 1994
Bartonià (Eocè) de Barcelona
L’any 1994 va ser descrita una nova espècie d’eriçó, Cenofibula castriauliensis, un clypeasteroid únic que només es troba al bartonià de Castellolí. A continuació s’enumera la descripció taxonòmica d’aquesta espècie (Durham et al, 1966) • Ordre CLIPERASTEROIDEA Agassiz, 1872 • Subordre LAGANINA Mortensen, 1942 • Família FIBULARIIDAE Gray, 1855 • Gènere Cenofíbula Gasser, 1994 • Espècie Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994 (Holotip conservat al MGSB amb el número 55225) Descripció Exemplars petits, de forma ovalada o circular, aplanats , marge prim, pètals oberts que no arriben al marge, quatre porus genitals, porus ambulacrals no conjugats rodons i simples (en un exemplar de 20 mm s’han comptat fins a 26 parells de porus en cada columna), plaques ambulacrals simples; interambulacres acabant en una sola placa en la zona apical, les restants 6 o 7 són dobles; interambulacre la meitat d’ample que l’ambulacre a l’àmbit, peristoma central, rodó; periprocte oral, rodó, prop del marge; hidroporus en solc... LLegir article completlunes, 9 de abril de 2012
domingo, 11 de marzo de 2012
PREPARACIÓ DE FÒSSILS PER A FOTOGRAFIA AMB MAGNESI
Un dels grans atractius de les publicacions paleontològiques, que poden trobar fins a principis del segle XX, són les il·lustracions fetes a ma on, de forma voluntària, s'accentuaven les característiques més diferenciadores de cada espècie.
Amb la irrupció de la fotografia s’ha guanyat en realisme al reflectir, de forma exacte, com és cada exemplar fòssil, però, en molts casos, s’ha perdut en el grau detall. Aquest fet, es veu accentuat quan es fa servir fotografia en blanc i negre i sovint està provocat per una inadequada il·luminació.
Hi ha molts sistemes que permeten augmentar el contrast de qualsevol objecte fotografiat. Les tècniques van des de una correcta il·luminació multifocus a preparacions complexes que permeten accentuar el relleu. Tres de les tècniques de preparació que més es fan servir són, la immersió en xilè, el blanqueig per sublimat de clorur amònic i el blanqueig per òxid de magnesi.
Amb les tècniques de blanqueig s'aconsegueix un realçament del relleu, accentuant el contrast entre solcs i elevacions, el que permet reflectir detalls que a simple vista poden passar desapercebuts. Tant amb clorur amònic com amb magnesi el que s’aconsegueix és recobrir el fòssil amb una fina pel·lícula blanca que és més intensa en les zones elevades, creant un efecte d’ombrejat.
Diferència entre un exemplar de Dolerolenus laevigata (Trilobit del càmbric d’Hunan – Xina) normal i un tractat. S’han accentuat els detalls en general i de les espines pleurals en particular.
El sistema més econòmic per a preparar fòssils és el magnesi. Aquest producte metàl·lic es comercialitza en forma de cinta que al cremar-se desprèn un fum blanc (òxid de magnesi) que tenyeix la superfície del fòssil.
Coelopleurus coronalis (Eocè de Vic) tractat amb òxid de magnesi
Bibiografia:
Feldman, R. M. (1989). Whitening fossils for photographic purposes. In Feldman, R.M., Chapman, R. E. y Hannibal, J. T. (edits.) Paleotechniques. The Paleontological Society Special Publication no.4. 342-346
Levi-Seti, R. (1993). Trilobites. The University of Chicago Press
Villas, E. i Herrera, Z. (2001). Fotografía y paleontología. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (9.2) 200-206
http://www.scribd.com/doc/84917818/PREPARACIO-DE-FOSSILS-PER-A-FOTOGRAFIA
Amb la irrupció de la fotografia s’ha guanyat en realisme al reflectir, de forma exacte, com és cada exemplar fòssil, però, en molts casos, s’ha perdut en el grau detall. Aquest fet, es veu accentuat quan es fa servir fotografia en blanc i negre i sovint està provocat per una inadequada il·luminació.
Hi ha molts sistemes que permeten augmentar el contrast de qualsevol objecte fotografiat. Les tècniques van des de una correcta il·luminació multifocus a preparacions complexes que permeten accentuar el relleu. Tres de les tècniques de preparació que més es fan servir són, la immersió en xilè, el blanqueig per sublimat de clorur amònic i el blanqueig per òxid de magnesi.
Amb les tècniques de blanqueig s'aconsegueix un realçament del relleu, accentuant el contrast entre solcs i elevacions, el que permet reflectir detalls que a simple vista poden passar desapercebuts. Tant amb clorur amònic com amb magnesi el que s’aconsegueix és recobrir el fòssil amb una fina pel·lícula blanca que és més intensa en les zones elevades, creant un efecte d’ombrejat.
Diferència entre un exemplar de Dolerolenus laevigata (Trilobit del càmbric d’Hunan – Xina) normal i un tractat. S’han accentuat els detalls en general i de les espines pleurals en particular.
El sistema més econòmic per a preparar fòssils és el magnesi. Aquest producte metàl·lic es comercialitza en forma de cinta que al cremar-se desprèn un fum blanc (òxid de magnesi) que tenyeix la superfície del fòssil.
Coelopleurus coronalis (Eocè de Vic) tractat amb òxid de magnesi
Bibiografia:
Feldman, R. M. (1989). Whitening fossils for photographic purposes. In Feldman, R.M., Chapman, R. E. y Hannibal, J. T. (edits.) Paleotechniques. The Paleontological Society Special Publication no.4. 342-346
Levi-Seti, R. (1993). Trilobites. The University of Chicago Press
Villas, E. i Herrera, Z. (2001). Fotografía y paleontología. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (9.2) 200-206
http://www.scribd.com/doc/84917818/PREPARACIO-DE-FOSSILS-PER-A-FOTOGRAFIA
Suscribirse a:
Entradas (Atom)